Constituir una societat per desenvolupar una activitat empresarial o professional és perfectament possible.
El veritable problema no és tenir una societat.
El problema és com s’ha constituït, quina activitat desenvolupa realment, com factura, com es retribueixen els seus socis o administradors, com es comptabilitzen les seves operacions i si tota aquesta estructura es podria explicar i defensar davant d’Hisenda en cas de comprovació o inspecció.
Aquesta qüestió afecta especialment els autònoms que estan augmentant la seva facturació i comencen a plantejar-se si ha arribat el moment de crear una SL, però també metges, advocats, arquitectes, enginyers, consultors, informàtics, agents comercials i altres professionals que ja desenvolupen la seva activitat mitjançant una societat.
I afecta, sobretot, milers de pimes, microempreses i societats que fa anys que facturen i els administradors de les quals es plantegen una pregunta cada vegada més habitual:
Està realment ben estructurada la meva empresa o podria tenir un problema si demà Hisenda revisa el que estem fent?
La recent Sentència del Tribunal Suprem 695/2026, de 4 de juny de 2026, recurs de cassació 1590/2024, introdueix una doctrina especialment important en aquesta matèria.
El Tribunal Suprem ha deixat clar que Hisenda no pot convertir automàticament la utilització d’una societat professional interposada en una infracció tributària molt greu per utilització de mitjans fraudulents.
Però la sentència també conté un altre ensenyament important per a qualsevol empresari:
com millor estructurada, documentada i fiscalment ordenada estigui una empresa abans de rebre una inspecció, molt millor es podrà defensar si Hisenda decideix comprovar-la.
Per això, la prevenció fiscal i societària ha de formar part de l’estratègia de creixement de qualsevol negoci.
Sí.
La mateixa Agència Tributària reconeix que un professional pot desenvolupar la seva activitat directament com a persona física o fer-ho mitjançant una societat.
Per tant, constituir una SL i facturar a través d’aquesta societat no constitueix, per si mateix, cap irregularitat fiscal.
La qüestió és una altra: Hisenda pot analitzar si la societat té una veritable funció econòmica i empresarial.
Per això, quan un autònom comença a créixer, no s’hauria de limitar a preguntar-se:
“A partir de quina facturació m’interessa crear una SL?”
La pregunta correcta hauria de ser:
“Quina és l’estructura jurídica, fiscal i societària més adequada per al meu negoci i com l’he d’organitzar per poder créixer amb seguretat?”
A ASO Corporate treballem precisament aquesta anàlisi dins del servei de constitució de societats i alta d’autònoms, perquè crear correctament una societat exigeix molt més que signar una escriptura davant de notari.
Cal estudiar fiscalitat, responsabilitat, forma de remuneració, inversió, despeses, contractació, previsions de creixement i relació entre el patrimoni personal i l’empresarial.
La utilització de societats per persones físiques constitueix des de fa anys una de les àrees de control de l’Agència Tributària.
La mateixa AEAT ha publicat criteris específics sobre l’anomenada interposició de societats per persones físiques.
L’Administració admet expressament que un professional pugui exercir mitjançant una societat, però també adverteix que analitzarà si la intervenció societària és real i si les operacions s’han valorat correctament.
Per això, Hisenda pot comprovar, entre altres qüestions:
qui presta realment els serveis;
quina funció desenvolupa la societat;
si disposa de mitjans materials i humans;
com s’organitza l’activitat;
com factura;
quines despeses suporta;
com es retribueixen els socis i administradors;
quines operacions vinculades existeixen;
quins béns estan dins de la societat;
i si comptabilitat, contractes, facturació i declaracions tributàries responen a la mateixa realitat econòmica.
Precisament per això, una bona assessoria fiscal per a empreses i pimes no s’hauria de limitar a presentar trimestrals i impostos.
Ha d’ajudar a detectar riscos abans que sigui Hisenda qui els detecti.
La Sentència del Tribunal Suprem 695/2026, de 4 de juny, fa una distinció fonamental.
Una cosa és que l’Agència Tributària consideri que existeix una simulació.
I una altra de diferent és que, només per aquest fet, pugui considerar automàticament que el contribuent ha utilitzat mitjans fraudulents i que, per tant, la infracció és molt greu.
L’article 184.3.c) de la Llei general tributària considera mitjà fraudulent la utilització d’una persona o entitat interposada quan existeixi una finalitat d’ocultar la identitat del veritable subjecte infractor.
I aquest element s’ha d’acreditar.
El Tribunal Suprem estableix que l’existència d’una societat professional considerada simulada no permet presumir automàticament aquesta finalitat d’ocultació.
Hisenda ha d’analitzar les circumstàncies concretes del cas i justificar per què considera que la societat va ser utilitzada precisament per ocultar la identitat del veritable obligat tributari i impedir o obstaculitzar l’actuació administrativa.
Per tant:
simulació i utilització de mitjans fraudulents no són automàticament equivalents.
Perquè afecta directament l’import de la sanció.
La Llei general tributària estableix que la utilització de mitjans fraudulents pot determinar que determinades infraccions siguin qualificades com a molt greus.
I en el supòsit de deixar d’ingressar el deute tributari, la sanció per infracció molt greu pot arribar, depenent de les circumstàncies, entre el 100 % i el 150 % de la quantitat deixada d’ingressar.
Per això la doctrina del Tribunal Suprem té una enorme transcendència pràctica.
Hisenda no pot utilitzar una cadena automàtica del tipus:
societat interposada → simulació → mitjans fraudulents → sanció molt greu.
Cadascun d’aquests passos ha d’estar jurídicament justificat.
Aquest matís és essencial.
La sentència no significa que Hisenda hagi deixat de poder regularitzar societats professionals.
Tampoc significa que qualsevol estructura utilitzada per reduir impostos sigui legal.
I tampoc constitueix una autorització per crear societats fictícies o merament instrumentals.
Hisenda manté plenament les seves facultats de comprovació.
Pot analitzar si la societat té realitat econòmica, si existeixen mitjans suficients, si les operacions són reals, si les operacions vinculades estan correctament valorades o si determinades rendes s’haurien d’haver imputat d’una altra manera.
El que estableix el Tribunal Suprem és una altra cosa:
l’Administració no pot agreujar automàticament una sanció sense provar els requisits específics exigits per la llei.
La sentència és molt important per a qui ja està sent inspeccionat.
Però probablement sigui encara més important per a qui encara no té cap procediment obert.
Perquè la millor defensa tributària no comença el dia que arriba un requeriment.
Comença anys abans.
Comença quan:
es constitueix correctament la societat;
es defineix la relació entre el soci i l’empresa;
es documenten les operacions;
s’ordena la comptabilitat;
es revisen les despeses;
s’analitza la retribució dels administradors;
s’estudien les operacions vinculades;
es documenten les decisions rellevants;
i existeix coherència entre contractes, comptabilitat i fiscalitat.
Aquesta és precisament la filosofia de l’estratègia fiscal avançada per a empreses, holdings i empresa familiar d’ASO Corporate: optimitzar quan legalment sigui possible, però estructurant l’empresa d’una manera que també pugui resistir una futura comprovació de l’Administració.
No cal esperar a rebre una inspecció.
Hi ha diversos moments en què resulta especialment convenient revisar com està estructurada una societat:
quan augmenta significativament la facturació;
quan creixen els beneficis;
quan entren nous socis;
quan es contracten treballadors;
quan s’adquireixen vehicles, immobles o actius rellevants;
quan canvia la retribució dels socis o administradors;
quan comencen a acumular-se beneficis dins de la societat;
quan es plantegen dividends;
quan existeixen diverses societats vinculades;
quan s’estudia crear una holding;
o quan l’administrador comença a preguntar-se si el que s’està fent des de fa anys continua sent fiscalment correcte.
En aquests supòsits pot ser especialment útil una revisió fiscal preventiva.
Per a societats que ja tenen una certa estructura, Spain Corporate Legal disposa d’un servei especialment relacionat amb aquesta problemàtica: el compliance fiscal per a empreses.
La seva funció és analitzar preventivament qüestions com:
mapa de riscos tributaris;
IVA i Impost sobre Societats;
retencions;
operacions vinculades;
relacions entre socis, administradors i societat;
deduïbilitat de despeses;
vehicles i actius;
coherència entre comptabilitat, contractes i declaracions;
documentació justificativa;
i preparació davant de requeriments, comprovacions i inspeccions.
La finalitat no és crear burocràcia.
És aconseguir que, quan algú pregunti “per què es va fer així?”, l’empresa pugui contestar-ho i demostrar-ho.
I això canvia substancialment la posició d’una societat davant d’una futura inspecció.
Moltes contingències tributàries no comencen amb una estructura sofisticada.
Comencen amb una cosa molt més senzilla:
una comptabilitat mal organitzada.
Factures incorrectament comptabilitzades, despeses sense justificar, saldos entre soci i societat que s’acumulen durant anys, préstecs no documentats, moviments bancaris difícils d’explicar, vehicles utilitzats simultàniament per a finalitats personals i empresarials o decisions que mai no van quedar documentades.
Per això una bona assessoria comptable per a empreses i pimes constitueix també una eina de prevenció fiscal.
La comptabilitat no s’hauria de preparar únicament per presentar impostos.
Hauria de permetre reconstruir i explicar correctament el que realment ha passat a l’empresa.
En aquest moment l’estratègia canvia.
Un error habitual consisteix a contestar immediatament i enviar tota la documentació sol·licitada sense analitzar prèviament què pretén comprovar Hisenda.
No tots els requeriments tenen el mateix abast.
Abans de respondre convé estudiar:
quin procediment s’ha iniciat;
quins impostos afecta;
quins exercicis;
quines operacions s’estan investigant;
quina informació ja té l’Administració;
quina documentació se sol·licita;
i quines conseqüències pot produir la resposta.
Quan el procediment té prou rellevància, la qüestió deixa de ser únicament d’assessoria fiscal ordinària i entra directament en l’àmbit de la fiscalitat empresarial i defensa davant de l’AEAT de Spain Corporate Legal.
Aquest servei comprèn requeriments, comprovacions, inspeccions, recursos contra liquidacions i sancions, recàrrecs, constrenyiments i derivacions de responsabilitat.
Una inspecció s’ha de dirigir amb estratègia des del principi.
No consisteix simplement a lliurar documents quan Hisenda els sol·licita.
Cal analitzar la hipòtesi que està manejant la Inspecció, els fets que pretén acreditar, les proves existents i la possible regularització que està intentant construir.
Si es discuteix una societat professional, caldrà estudiar, entre altres qüestions:
si la societat realitza realment l’activitat;
quins mitjans utilitza;
quins serveis presta el soci;
qui contracta amb els clients;
qui assumeix el risc empresarial;
com es va fixar la remuneració;
com es van documentar les operacions vinculades;
i quina coherència existeix entre la documentació societària, contractual, comptable i tributària.
I si posteriorment s’obre un procediment sancionador, caldrà realitzar una anàlisi independent de la sanció.
La regularització i la sanció no són jurídicament el mateix.
Una sanció tributària es pot discutir encara que prèviament existeixi una liquidació.
Entre altres aspectes es poden revisar:
tipificació;
culpabilitat;
motivació;
prova;
proporcionalitat;
aplicació d’agreujants;
utilització de mitjans fraudulents;
prescripció;
defectes procedimentals;
i respecte al dret de defensa.
La STS 695/2026 adquireix especial importància precisament en aquells expedients en què Hisenda hagi utilitzat l’existència d’una societat interposada per considerar automàticament que existien mitjans fraudulents.
A partir d’ara serà especialment important analitzar quina prova concreta existeix de la pretesa finalitat d’ocultació d’identitat.
El risc fiscal d’una societat no sempre acaba en la mateixa societat.
En determinades circumstàncies, Hisenda pot iniciar procediments per reclamar deutes tributaris a administradors o altres persones mitjançant mecanismes de derivació de responsabilitat.
Per això recomanem també consultar la nostra guia sobre com defensar administradors, autònoms i pimes davant d’una derivació de responsabilitat d’Hisenda.
Spain Corporate Legal disposa, a més, d’una àrea especialitzada en protecció jurídica d’administradors, directius i òrgans de govern, que aborda precisament responsabilitat fiscal, mercantil, laboral, penal i concursal, derivacions de l’AEAT i de la Seguretat Social, retribució d’administradors i documentació de la diligència empresarial.
Quan una empresa comença a créixer, protegir jurídicament l’administrador comença a ser tan important com protegir la mateixa societat.
Fiscalitat i dret mercantil no s’haurien d’analitzar de manera separada.
Estatuts, pactes entre socis, acords societaris, retribució de l’administrador, poders, ampliacions de capital o reorganitzacions poden tenir posteriorment efectes tributaris.
Per això, quan l’estructura de l’empresa és més complexa, resulta recomanable coordinar l’anàlisi fiscal amb l’assessorament mercantil i societari de Spain Corporate Legal.
L’objectiu és que el que es decideix fiscalment tingui també un suport societari correcte.
Hi ha un moment en el creixement de moltes pimes en què una gestoria tradicional deixa de ser suficient.
L’empresa comença a necessitar ajuda continuada per:
decidir abans de signar contractes;
documentar acords;
revisar operacions;
prevenir contingències fiscals;
gestionar treballadors;
resoldre incidències;
preparar inversions;
afrontar requeriments;
coordinar fiscalitat i comptabilitat;
i protegir l’administrador.
Per a empreses que necessiten aquest acompanyament recurrent però que encara no justifiquen disposar d’un departament jurídic propi, Spain Corporate Legal ofereix un servei de departament legal extern i iguala jurídica per a empreses.
La idea és senzilla:
que l’empresari pugui consultar abans de prendre una decisió problemàtica, i no únicament quan el problema ja existeix.
ASO Corporate presta assessorament fiscal, comptable, laboral i societari des de les seves oficines de Barberà del Vallès, Sabadell i Terrassa, a més de prestar atenció en línia i treballar amb empreses de Barcelona i altres municipis de Catalunya.
Spain Corporate Legal desenvolupa, a més, una línia específicament orientada a empreses, administradors i directius de Barcelona, Vallès Occidental, Vallès Oriental i àrea metropolitana.
Treballem especialment amb empreses de:
Barberà del Vallès, Sabadell, Terrassa, Cerdanyola del Vallès, Sant Cugat del Vallès, Rubí, Ripollet, Montcada i Reixac, Santa Perpètua de Mogoda, Castellar del Vallès, Granollers, Mollet del Vallès, Badalona i Barcelona, entre altres localitats.
I existeix una atenció especialment dissenyada per a empreses ubicades en àrees d’activitat econòmica, mitjançant els serveis legals, fiscals, comptables i de compliance per a empreses de polígons industrials.
Això permet treballar directament amb empreses industrials, logístiques, constructores, tecnològiques, comercials i de serveis instal·lades en zones com Can Salvatella, Santiga, Can Roqueta, Can Feu, Riu Ripoll i altres àrees empresarials del Vallès i Barcelona.
Analitzem si realment interessa constituir una SL, quina hauria de ser la seva estructura, com organitzar l’activitat, quina fiscalitat tindrà i com ha de funcionar la relació entre el soci i la societat.
Podem revisar fiscalitat, comptabilitat, retribució de socis i administradors, operacions vinculades, despeses, documentació i possibles contingències.
La finalitat és detectar problemes mentre encara existeix capacitat per corregir-los.
Analitzem íntegrament l’expedient i dissenyem l’estratègia de defensa administrativa o judicial que correspongui.
En aquesta tercera fase, l’objectiu ja no és només prevenir.
És defensar.
Sí.
La mateixa Agència Tributària admet que una persona física pugui optar per prestar els seus serveis professionalment mitjançant una societat. Una altra qüestió diferent és que l’Administració pugui comprovar si aquesta societat intervé realment en l’activitat i si les operacions estan correctament valorades.
No.
La STS 695/2026 no elimina la potestat inspectora ni sancionadora d’Hisenda.
Estableix que apreciar simulació mitjançant una societat professional interposada no permet considerar automàticament que existeixen mitjans fraudulents per ocultació d’identitat.
Pot analitzar les circumstàncies concretes de la societat i de l’activitat.
Per això és fonamental que existeixi coherència entre activitat, estructura, mitjans, contractes, facturació, comptabilitat i fiscalitat.
No existeix una xifra universal.
La decisió depèn no només de la facturació, sinó també dels beneficis, despeses, necessitats personals de l’autònom, reinversió, risc empresarial, contractació, patrimoni, perspectives de creixement i forma de retribució.
Sí.
I precisament aquest és un dels millors moments.
Una revisió preventiva permet detectar riscos quan encara hi ha marge d’actuació.
Abans de contestar convé identificar el procediment, el seu abast, els exercicis afectats, la documentació sol·licitada i el possible risc.
Una resposta aparentment senzilla pot condicionar posteriorment una comprovació més àmplia.
En determinats supòsits previstos per la Llei general tributària, una infracció molt greu per deixar d’ingressar utilitzant mitjans fraudulents pot ser sancionada proporcionalment entre el 100 % i el 150 % de la quantitat corresponent.
Precisament per això és tan rellevant la STS 695/2026: la utilització d’una societat considerada simulada no permet apreciar automàticament els mitjans fraudulents de l’article 184.3.c) LGT.
En determinades circumstàncies existeix la possibilitat d’iniciar una derivació de responsabilitat contra l’administrador o altres responsables.
Però la responsabilitat tampoc no és automàtica i ha de complir els requisits establerts legalment.
Una empresa que factura més, contracta treballadors, realitza inversions i genera beneficis hauria de poder dedicar els seus recursos a continuar creixent.
L’empresari no hauria de viure permanentment amb la preocupació de descobrir al cap de diversos anys que determinades decisions fiscals estaven mal plantejades.
La solució tampoc consisteix a buscar estructures artificials ni fórmules agressives per pagar menys impostos.
La veritable protecció consisteix en una altra cosa:
una estructura empresarial real, una comptabilitat ordenada, una fiscalitat planificada, una adequada documentació de les decisions i professionals capaços de defensar jurídicament el que s’ha fet quan sigui necessari.
La STS 695/2026 ens torna a recordar que Hisenda té àmplies facultats de comprovació, però també té límits.
Les sancions han de respectar la Llei general tributària.
Els agreujants s’han d’acreditar.
La culpabilitat s’ha de motivar.
I la utilització d’una societat professional no es pot convertir automàticament en la màxima sanció tributària.
Però per a l’empresari la conclusió més important probablement sigui una altra:
no cal esperar a tenir una inspecció per començar a protegir l’empresa.
Si ets autònom i estàs pensant a constituir una societat, si ja tens una SL, una pime o una microempresa que està facturant i vols comprovar si està correctament estructurada, o si Hisenda ja ha iniciat una comprovació, inspecció o procediment sancionador, podem analitzar la teva situació.
L’objectiu és que puguis dedicar-te a facturar, invertir, contractar i fer créixer el teu negoci amb més tranquil·litat, sabent que al darrere existeix una estructura fiscal, comptable i jurídica preparada per prevenir problemes i defensar-te quan sigui necessari.
ASO Corporate | Assessoria fiscal, comptable i societària per a autònoms i pimes
Spain Corporate Legal by ASO Corporate | Fiscalitat empresarial, defensa AEAT, compliance fiscal i protecció jurídica d’empreses i administradors
Més informació