Advocat per a negligències mèdiques

Cuando una actuación médica acaba en un daño que no esperabas, lo peor que puedes hacer es quedarte atrapado entre dos ideas igual de malas: pensar que “estas cosas pasan” sin más o lanzarte a reclamar sin saber si de verdad hay base.

En negligencias médicas, la clave no está en el enfado. Está en bajar el caso a hechos, historia clínica, información dada al paciente, actuación realizada y daño final. La Ley 41/2002 regula precisamente los derechos del paciente en materia de información y documentación clínica, tanto en sanidad pública como privada. Entre otras cosas, reconoce el derecho a conocer la información disponible sobre cualquier actuación en el ámbito de la salud y exige que la historia clínica incorpore la información que se considere trascendental para el conocimiento veraz y actualizado del estado de salud del paciente. (Boletín Oficial del Estado)

En ASO Corporate revisamos tu caso con una idea clara: si hay base, te diremos por dónde se reclama y qué prueba hace falta; si no la hay, también te lo diremos.

Si sospites que una actuació mèdica t’ha causat un dany, no ho deixis en una intuïció

No tota evolució negativa és una negligència mèdica. Però tampoc tota mala praxi es veu a simple vista.
Aquí l’important és respondre bé a aquestes preguntes:

• quina actuació es va fer o es va deixar de fer;
• quina informació se’t va donar;
• quines alternatives existien;
• quin dany es va produir;
• i si aquest dany es connecta de manera sòlida amb l’actuació sanitària.

La Llei 41/2002 exigeix que la informació al pacient inclogui, com a mínim, la finalitat i naturalesa de cada intervenció, els seus riscos i les seves conseqüències, i regula el consentiment informat com a regla general de tota actuació en l’àmbit de la salut.

Vull saber si hi ha base per reclamar.

Sanitat pública i sanitat privada: la via canvia

Aquest punt és decisiu.
Si el dany prové de la sanitat pública, normalment la via principal passa per la responsabilitat patrimonial de l’Administració, perquè la Llei 40/2015 reconeix el dret a ser indemnitzat per lesions en béns i drets quan siguin conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics. El mateix portal oficial del Ministeri explica que la reclamació de responsabilitat patrimonial serveix per demanar una indemnització per una lesió efectiva, avaluable econòmicament i individualitzada, que no tinguis el deure jurídic de suportar.
Si el dany prové de la sanitat privada, l’anàlisi sol situar-se en l’àmbit civil, sobre la base general de la responsabilitat per culpa o negligència de l’article 1902 del Codi Civil.
Traducció pràctica: no es reclama igual una negligència en un hospital públic que en una clínica privada, encara que el dany sigui semblant.

Informació, consentiment i història clínica: peces clau del cas

Molts assumptes de negligència mèdica es sostenen o cauen aquí.
La Llei 41/2002 regula:

• el dret d’informació assistencial;
• el consentiment informat;
• i la història clínica com a conjunt de documents relatius als processos assistencials, amb la finalitat de facilitar l’assistència adequada al pacient.

Això vol dir que, en molts casos, abans de discutir “si hi va haver mala praxi”, cal reconstruir:

• què es va explicar;
• què es va signar;
• què consta a la història clínica;
• quines proves es van fer;
• quin seguiment va existir;
• i quines seqüeles o agreujaments van quedar.

Vull revisar la història clínica i el consentiment.

Què podem reclamar en una negligència mèdica

Si el cas té base, la reclamació pot incloure:

• dany físic i seqüeles;
• perjudici moral;
• despeses;
• pèrdua d’ingressos;
• i altres conseqüències econòmiques o personals derivades del dany.

En sanitat pública, la responsabilitat patrimonial exigeix individualitzar el dany i la seva relació de causalitat amb el funcionament del servei públic. En sanitat privada, la reclamació se sol articular des de la responsabilitat civil per culpa o negligència.
L’important és una idea molt simple: no n’hi ha prou amb dir “ha sortit malament”. Cal construir bé la relació entre actuació, defecte i dany.

Com treballem la teva reclamació

1. Filtren el cas amb honestedat
Primer t’explicarem si hi ha base jurídica i pericial suficient per obrir via.

2. Ordenem documentació mèdica
Història clínica, consentiment, informes, cronologia i seqüeles.

3. Triem bé la via
Responsabilitat patrimonial si parlem de sanitat pública; via civil si el cas encaixa en sanitat privada.

4. Quantifiquem el dany
No només el físic: també el moral, econòmic i funcional.

5. Reclamem amb estratègia
Negociació si convé; procediment si cal.

Quina documentació necessitem

Si ja la tens, convé reunir:

• informes mèdics;
• història clínica;
• consentiments signats;
• proves diagnòstiques;
• parts d’alta o seguiment;
• informes pericials, si n’hi ha;
• justificants de despeses;
• documentació de baixa o pèrdua d’ingressos;
• i qualsevol comunicació del centre sanitari o asseguradora.

Si no ho tens tot, no passa res. T’explicarem què falta i com demanar-ho bé.

Si sospites que una actuació mèdica t’ha causat un dany, millor revisar bé el cas abans de quedar-te amb el dubte

En negligències mèdiques, l’important no és reaccionar per impuls. L’important és veure si hi ha base i, si n’hi ha, plantejar-la amb criteri, prova i estratègia.

Demana una primera valoració del teu cas mèdic