Sí. La separació, nul·litat o divorci no eximeixen els progenitors de les seves obligacions respecte dels fills.
No. La llei catalana parteix del caràcter conjunt de les responsabilitats parentals, exigeix un pla de parentalitat i permet que l'autoritat judicial acordi la guarda individual si convé més a l'interès del fill.
Com a mínim, si escau, ha de contemplar mesures sobre els fills, règim de comunicació, càrregues i aliments, liquidació del règim econòmic i possible prestació compensatòria.
A Catalunya és el document que concreta com tots dos progenitors exerceixen les seves responsabilitats parentals: residència habitual, tasques, canvis de guarda, comunicació, vacances i altres aspectes de la vida quotidiana dels fills.
Sí, si canvien substancialment les circumstàncies. Això ho preveuen tant el règim comú com el català.
No sempre. A Catalunya existeix una regla preferent lligada a la guarda dels fills, però també pot atribuir-se al cònjuge més necessitat en determinats supòsits i, de vegades, amb caràcter temporal.
Quan la ruptura genera un desequilibri econòmic rellevant, valorant-se a Catalunya factors com la posició econòmica, les tasques familiars, les perspectives futures i la durada de la convivència; en el règim comú, l'article 97 CC parteix de l'empitjorament en la situació anterior al matrimoni.