Quan es produeix un accident de trànsit, la primera mirada sol dirigir-se al conductor.
Circulava massa ràpid? Va perdre el control? Va cometre un error? Podia haver reaccionat d’una altra manera?
Són preguntes necessàries, però no sempre són les úniques preguntes que cal formular.
Una carretera també forma part de la seguretat viària.
L’estat del ferm, la senyalització, la visibilitat, el disseny del traçat, la il·luminació, els sistemes de contenció, les barreres de seguretat, la conservació dels marges i la resposta de l’Administració davant de riscos prèviament coneguts poden determinar tant la producció d’un accident com, especialment, la gravetat de les seves conseqüències.
Per això, quan existeixen indicis que un accident pot haver estat relacionat amb el mal estat d’una carretera, una senyalització deficient, un sot, una corba perillosa insuficientment advertida, la manca de barreres o sistemes de seguretat o qualsevol altra deficiència de la via, no s’ha d’analitzar únicament l’actuació del conductor.
També s’ha d’analitzar si l’Administració titular de la carretera va complir adequadament les seves obligacions de manteniment, senyalització i seguretat.
La normativa és clara. L’article 57 de la Llei sobre Trànsit, Circulació de Vehicles de Motor i Seguretat Viària atribueix al titular de la via la responsabilitat de mantenir-la en les millors condicions possibles de seguretat per a la circulació, així com d’instal·lar i conservar els senyals i marques viàries adequats.
I quan l’incompliment d’aquestes obligacions causa o contribueix a causar un dany que el ciutadà no té el deure jurídic de suportar, pot entrar en joc la responsabilitat patrimonial de l’Administració.
A ASO Corporate hem dirigit un procediment que constitueix un exemple especialment significatiu d’aquesta realitat: el cas de David Pérez Sempere, un jove de 21 anys que va perdre la vida després d’un accident a la carretera C-59.
Després d’anys de reclamació i procediment judicial, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va acabar reconeixent responsabilitat patrimonial de la Generalitat de Catalunya, establint una concurrència de responsabilitats del 50 %.
La resolució adquireix una especial rellevància perquè recorda una qüestió fonamental:
Una persona pot cometre un error al volant i, al mateix temps, existir una deficiència de la infraestructura que contribueixi a produir o agreujar extraordinàriament les conseqüències.
Per això els accidents relacionats amb carreteres públiques poden requerir una anàlisi conjunta des de diferents àmbits: accident de trànsit, responsabilitat patrimonial, Dret administratiu, Dret contenciós administratiu, reconstrucció de l’accident i valoració del dany.
Si has patit un supòsit similar, el nostre equip d’advocats experts en accidents i indemnitzacions pot estudiar les circumstàncies, determinar qui era responsable de la via i valorar les diferents possibilitats de reclamació.
David Pérez Sempere tenia 21 anys.
El novembre de 2021 va patir un accident mentre circulava per la carretera C-59, al terme de Sant Feliu de Codines.
El seu vehicle va sortir de la carretera i va acabar precipitant-se per un desnivell.
David va morir.
A partir d’aquell moment, la seva mare, Ester Sempere, va iniciar una lluita que s’allargaria durant anys.
La qüestió que acabaria arribant als tribunals no consistia únicament a determinar per què el vehicle havia abandonat la calçada.
Existia una segona pregunta jurídicament decisiva:
La investigació desenvolupada al voltant del cas va analitzar les condicions del tram, la senyalització, la visibilitat, els elements de contenció, el traçat i els antecedents existents.
El cas ha tingut, a més, repercussió pública.
Europa Press va publicar el 2 de setembre de 2026 la notícia:
Segons la informació publicada, el procediment abordava, entre altres qüestions, la visibilitat existent al tram, la il·luminació, la senyalització de la corba i els elements de contenció presents a la zona per la qual el vehicle va acabar abandonant la carretera.
La Generalitat i la seva companyia asseguradora van defensar que la responsabilitat corresponia exclusivament al conductor.
El Tribunal no va assumir íntegrament aquesta tesi.
La Sala va concloure que existia una concurrència causal i va atribuir responsabilitat tant al conductor com a l’Administració.
Aquesta circumstància resulta especialment important per a altres víctimes d’accidents de trànsit.
La resolució judicial és la:
Sentència núm. 656/2026, de la Sala Contenciosa Administrativa, Secció Quarta, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Data: 11 de maig de 2026
Recurs: 1554/2023
ECLI: ES:TSJCAT:2026:3972
CENDOJ: 08019330042026100367
ROJ: STSJ CAT 3972:2026
La direcció lletrada de la part recurrent va correspondre a l’advocat Ángel Aso Roldán, soci fundador i director jurídic d’ASO Corporate.
El Tribunal va declarar la responsabilitat patrimonial del Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya amb una quota de responsabilitat del 50 %.
Aquest matís és fonamental.
No estem davant d’una resolució que afirmi que l’Administració va ser l’única causant de l’accident.
El que és jurídicament rellevant és precisament el contrari:
El cas constitueix així un exemple pràctic de la importància que pot arribar a assolir la concurrència de causes en una reclamació de responsabilitat patrimonial.
Sí, potencialment.
Dependrà sempre de les circumstàncies concretes i de la prova disponible.
Un dels errors habituals consisteix a pensar:
“Si el conductor va cometre un error, ja no hi ha res a reclamar.”
No necessàriament.
En responsabilitat patrimonial pot existir concurrència de causes o concurrència de responsabilitats.
Això resulta particularment important en accidents amb sortida de via.
Imaginem que un conductor comet un error i abandona parcialment la calçada.
La primera qüestió serà:
Per què va sortir de la via?
Però pot existir una segona pregunta:
Per què aquella sortida va acabar produint unes lesions gravíssimes o una mort?
No és el mateix trobar:
que trobar directament:
En determinats assumptes, aquesta diferència pot convertir-se en el nucli d’una reclamació de responsabilitat patrimonial contra l’Administració.
Per a aquells assumptes en què l’Administració rebutja la reclamació o és necessari acudir als tribunals, resulta igualment essencial comptar amb un advocat especialitzat en Dret administratiu i contenciós administratiu.
Per explicar públicament el cas i, especialment, traslladar la seva experiència a altres famílies, ASO Corporate ha publicat una entrevista extensa amb Ester Sempere, mare de David, i Ángel Aso, advocat que va dirigir el procediment.
Durant aproximadament 45 minuts s’explica:
Veure l’entrevista completa a YouTube
Recomanem visualitzar l’entrevista completa per conèixer la història personal de David, l’experiència d’Ester i el desenvolupament jurídic del procediment.
La importància del cas transcendeix el mateix procediment judicial.
Existeix una concepció moderna de la seguretat viària que parteix d’una realitat evident:
Aquesta filosofia apareix reflectida en el treball de P(A)T – Prevenció d’Accidents de Trànsit.
En la seva publicació:
“Cuando una carretera bien diseñada puede salvar vidas”
P(A)T analitza precisament com el disseny de carrers i carreteres influeix en la seguretat viària i explica l’enfocament de Sistema Segur, basat en crear infraestructures capaces de reduir les conseqüències dels errors humans.
Aquesta idea connecta directament amb un dels ensenyaments del cas David Pérez Sempere.
És correcte exigir prudència als conductors.
És correcte combatre:
Però tot això no elimina una obligació paral·lela:
No qualsevol accident ocorregut en una carretera pública genera automàticament responsabilitat patrimonial.
Cada supòsit s’ha d’estudiar de manera individual.
Tanmateix, existeixen situacions en què convé investigar seriosament l’actuació o omissió de l’Administració titular de la via.
Entre elles es troben les següents.
Un sot, esvoranc, enfonsament o defecte de suficient entitat pot alterar la trajectòria d’un vehicle.
El risc pot ser especialment rellevant per a:
S’ha d’estudiar:
La mera existència d’un sot no genera automàticament responsabilitat.
La qüestió essencial serà determinar quina influència concreta va tenir en l’accident.
El deteriorament d’una carretera es pot manifestar de moltes maneres:
Si has patit un accident en aquestes circumstàncies, pot ser convenient que un advocat d’accidents i indemnitzacions revisi si existeix una possible responsabilitat de l’Administració, d’una empresa de conservació o d’un altre tercer.
La senyalització pot resultar determinant.
No n’hi ha prou necessàriament a comprovar si físicament existia algun senyal.
S’ha d’analitzar si era:
L’article 57 de la Llei de Trànsit atribueix al titular de la via la responsabilitat sobre el manteniment de la mateixa i sobre la instal·lació i conservació dels senyals i marques viàries adequats.
Un accident produït davant d’una corba, intersecció, obra o perill insuficientment senyalitzat pot justificar una investigació jurídica i tècnica.
Les corbes poden exigir mesures específiques depenent de:
En determinats punts pot ser necessari estudiar:
L’existència d’accidents anteriors pot adquirir especial importància per valorar si l’Administració coneixia o havia de conèixer l’existència d’un risc.
Aquesta és una de les qüestions més importants en determinats accidents amb sortida de via.
Una barrera de seguretat pot no impedir necessàriament que un vehicle perdi inicialment la seva trajectòria.
Però pot canviar radicalment el que passa després.
Pot impedir que el vehicle:
Precisament l’eficàcia i extensió dels elements de contenció va ser una de les qüestions analitzades en el procediment corresponent a l’accident de David Pérez Sempere.
Les obres en carretera poden generar situacions de risc quan no estan correctament gestionades o senyalitzades.
Poden existir problemes relacionats amb:
La mateixa Llei de Trànsit estableix obligacions específiques respecte de la senyalització de les obres.
Depenent de cada supòsit pot ser necessari estudiar la responsabilitat:
No totes les carreteres han de disposar necessàriament d’il·luminació artificial.
Però la il·luminació pot adquirir rellevància quan es combina amb altres factors:
S’ha d’analitzar tècnicament cada cas concret.
Abans de presentar qualsevol reclamació cal identificar correctament el titular de la via i el responsable del seu manteniment.
No totes les carreteres pertanyen a la mateixa Administració.
Pot tractar-se de:
En carreteres de titularitat estatal.
Per exemple, la Generalitat de Catalunya en determinades carreteres autonòmiques.
En determinades carreteres provincials.
En carrers, vies urbanes i espais públics de competència municipal.
Depenent de l’organització del servei poden intervenir igualment:
Un dels primers treballs d’un advocat especialitzat en Dret administratiu consisteix precisament a determinar qui tenia jurídicament l’obligació d’actuar en aquell punt concret.
La responsabilitat patrimonial troba el seu fonament constitucional en l’article 106.2 de la Constitució Espanyola i actualment es regula fonamentalment als articles 32 i següents de la Llei 40/2015, de règim jurídic del sector públic.
L’article 32 estableix el dret dels particulars a ser indemnitzats per les Administracions Públiques quan pateixin lesions en els seus béns o drets com a conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics, sempre que no es tracti de força major ni existeixi un deure jurídic de suportar el dany.
Perquè prosperi una reclamació s’han d’analitzar elements com:
Ha d’existir un perjudici efectiu.
El dany s’ha de poder individualitzar respecte d’una persona o grup.
S’ha de poder valorar econòmicament.
La víctima no ha de tenir el deure jurídic de suportar aquest perjudici.
L’actuació o omissió ha de resultar vinculable al funcionament del servei públic.
Ha d’existir una relació causal jurídicament suficient entre el funcionament del servei i el dany produït.
Aquest últim element sol constituir una de les qüestions tècnicament més complexes.
Per això ASO Corporate disposa d’una àrea específica dedicada a la responsabilitat patrimonial de l’Administració.
No n’hi ha prou a demostrar:
“La carretera estava malament.”
Tampoc n’hi ha prou a demostrar:
“Hi va haver un accident.”
Cal connectar ambdues circumstàncies.
Aquest és el nexe causal.
La pregunta fonamental ha de ser:
Per això aquests procediments poden requerir coneixements combinats de:
Una reclamació d’aquest tipus no s’hauria de plantejar com un simple formulari indemnitzatori.
S’ha de construir com un expedient probatori sòlid.
Aquesta qüestió s’ha d’abordar amb especial rigor.
La majoria dels supòsits relacionats amb manca de manteniment, senyalització o conservació de les carreteres s’analitzen fonamentalment des del Dret administratiu i la responsabilitat patrimonial.
Que existeixi una deficiència en una carretera no significa automàticament que existeixi un delicte.
Tanmateix, davant de fets especialment greus pot ser necessari valorar també si determinades actuacions o omissions de persones físiques concretes poden tenir rellevància penal.
El Codi Penal contempla en el seu article 11 determinats supòsits en què un delicte de resultat es pot cometre per omissió quan qui no evita el resultat infringia un especial deure jurídic d’actuar.
Així mateix, el Codi Penal regula l’homicidi imprudent i les lesions imprudents.
Per això, davant d’un accident extremadament greu o una mort, especialment quan existeixen indicis que un risc greu podia ser prèviament conegut, pot ser necessari estudiar:
El Codi Penal estableix regles específiques per a les Administracions Públiques.
Per això, quan es planteja una possible dimensió penal, l’anàlisi s’ha de centrar, quan correspongui, en l’eventual actuació o omissió de persones concretament individualitzades.
Autoritats, funcionaris, responsables públics, tècnics o altres persones amb competències determinades només podrien respondre penalment quan s’acreditessin tots els requisits del corresponent delicte.
No n’hi ha prou amb una mala gestió administrativa.
No n’hi ha prou amb una carretera millorable.
No n’hi ha prou amb una decisió discutible.
Ha d’existir una conducta amb veritable rellevància penal.
ASO Corporate disposa també d’una àrea especialitzada de Dret penal.
Així mateix, Ángel Aso desenvolupa la seva activitat especialitzada en matèria penal a través de la web del grup Abogado Penalista Sabadell, particularment orientada a procediments penals complexos.
Quan els fets ho justifiquen, pot resultar necessari analitzar conjuntament:
responsabilitat patrimonial + indemnització + procediment contenciós administratiu + possible responsabilitat penal individual.
Un dels problemes més importants d’aquests procediments és que:
Pot passar que després del sinistre:
Per això la investigació primerenca resulta essencial.
ASO Corporate disposa també d’una guia específica sobre què no fer després d’un accident de trànsit, on expliquem alguns errors inicials que poden debilitar posteriorment una reclamació.
VULL QUE REVISEU EL MEU ACCIDENT
No només del vehicle.
Convé documentar:
Una gravació recorrent el traçat pot mostrar geometria, visibilitat i context que una fotografia aïllada no permet apreciar.
Pot resultar fonamental per reconstruir:
És recomanable identificar-los i conservar les seves dades de contacte immediatament.
En accidents greus, s’ha de valorar si resulta necessari conservar-lo o realitzar una inspecció abans de la seva reparació o destrucció.
Permeten acreditar:
Pot ser necessari sol·licitar:
Poden ser extraordinàriament importants.
Si en un mateix punt s’han produït reiteradament accidents semblants, pot ser necessari investigar:
L’existència d’accidents anteriors no determina automàticament la responsabilitat.
Però pot ser un element probatori molt rellevant respecte del coneixement previ del risc.
Una reparació posterior no equival automàticament a una confessió de responsabilitat.
Tanmateix, pot resultar rellevant estudiar:
Per això poden resultar especialment rellevants:
El termini constitueix un dels aspectes més importants.
Amb caràcter general, l’article 67 de la Llei 39/2015 estableix un termini d’un any.
Quan existeixen danys físics o psíquics, el termini comença a computar des de la curació o des de la determinació de l’abast de les seqüeles.
Cada cas s’ha d’estudiar individualment.
Tanmateix, existeix una idea especialment important:
Encara que des del punt de vista jurídic quedi temps, les proves poden desaparèixer molt abans.
La reclamació ha d’especificar i acreditar adequadament qüestions com:
La mateixa Llei 39/2015 exigeix especificar les lesions produïdes, la presumpta relació de causalitat entre aquestes i el funcionament del servei públic i l’avaluació econòmica quan resulti possible.
Una reclamació seriosa no s’hauria de limitar a demanar genèricament una indemnització.
Per conèixer amb més profunditat aquest tipus de procediments es pot consultar la nostra pàgina de responsabilitat patrimonial de l’Administració.
Pot ser necessari acudir posteriorment a la jurisdicció contenciosa administrativa.
En aquell moment el conflicte deixa de discutir-se únicament davant de la mateixa Administració i passa a ser revisat judicialment.
L’estratègia dependrà de:
ASO Corporate disposa d’una àrea específica de Dret administratiu i contenciós administratiu per a aquest tipus de reclamacions.
El cas David Pérez Sempere va acabar precisament davant de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Cada cas necessita una valoració individual.
Depenent de les circumstàncies poden existir:
A la nostra àrea d’accidents i indemnitzacions analitzem conjuntament els diferents danys per evitar que la reclamació es limiti únicament a una part del perjudici patit.
Quan l’accident produeix una defunció, l’anàlisi adquireix una dimensió especialment greu.
No estem parlant únicament d’un vehicle o de determinades despeses.
Estem parlant d’una vida.
S’han de determinar correctament:
En el cas de David, Ester explica públicament que la seva motivació mai no es va limitar a obtenir una indemnització.
El seu objectiu ha estat també que la pèrdua de David pugui ajudar a crear consciència i evitar futurs accidents.
Es pot conèixer el seu testimoni directament a l’entrevista completa del cas David Pérez Sempere.
El cas de la C-59 no constitueix l’única experiència d’ASO Corporate en matèria de danys vinculats al funcionament de serveis o espais públics.
El nostre despatx va obtenir també una resolució favorable davant de l’Ajuntament d’Alaior per les lesions patides durant una festa amb cavalls, un altre supòsit en què l’anàlisi de la seguretat, organització, dany i responsabilitat pública va resultar essencial.
Es pot consultar el cas complet aquí:
La responsabilitat patrimonial tampoc es limita a carreteres.
Pot existir en determinats supòsits relacionats amb:
Per a aquest tipus d’assumptes es pot consultar també la nostra pàgina especialitzada en caigudes i accidents en via pública, supermercats i establiments.
Cap sentència converteix automàticament una Administració en responsable de qualsevol accident.
Cada assumpte depèn dels seus propis fets i de la prova disponible.
Tanmateix, el cas de la C-59 té un valor especial perquè planteja una idea que afecta tots els usuaris de les carreteres:
Conductors.
Administracions.
Enginyers.
Tècnics.
Gestors.
Empreses de conservació.
Institucions.
Tots formen part del sistema.
La filosofia de Sistema Segur defensada per entitats dedicades a la prevenció parteix precisament d’acceptar que les persones poden equivocar-se i que les infraestructures s’han de dissenyar intentant impedir que un error acabi necessàriament en mort o lesions irreversibles.
Per aprofundir en aquest enfocament recomanem l’article de P(A)T:
Cuando una carretera bien diseñada puede salvar vidas
Els accidents relacionats amb infraestructures públiques requereixen un enfocament diferent del d’una simple reclamació davant d’una companyia asseguradora.
A ASO Corporate treballem conjuntament assumptes de:
La nostra estructura presta atenció des de Barberà del Vallès, Sabadell i Terrassa, a més de Barcelona i altres localitats de la província.
També podem analitzar procediments produïts en altres punts de Catalunya i Espanya en funció de la naturalesa de l’assumpte.
Pots conèixer l’equip professional d’ASO Corporate i consultar altres casos reals i guies legals del despatx.
Si busques:
el primer és estudiar tècnicament què va passar, qui tenia l’obligació d’actuar i quines proves existeixen.
Convé estudiar especialment el cas quan existeixen indicis relacionats amb:
Això no significa que existeixi automàticament responsabilitat.
Significa que:
1. Conserva immediatament fotografies i vídeos.
2. Identifica amb precisió la carretera i el punt quilomètric.
3. Sol·licita l’atestat policial.
4. Identifica els testimonis.
5. Conserva tota la documentació mèdica.
6. No permetis que desapareguin proves rellevants sense valorar abans la seva utilitat.
7. Documenta tots els danys materials.
8. Conserva factures, nòmines i pèrdues econòmiques.
9. Esbrina qui és el titular de la carretera.
10. Sol·licita assessorament abans que la via sigui reparada o modificada.
També recomanem llegir la nostra guia:
¿Qué no hacer en un accidente de tráfico?
Enfrontar-se a una Administració pot generar inicialment una sensació d’enorme desigualtat.
L’Administració disposa de:
Però l’Administració també està sotmesa a la llei i al control dels tribunals.
Quan un servei públic genera un dany jurídicament imputable al seu funcionament, l’ordenament jurídic contempla mecanismes per exigir responsabilitat.
El cas David Pérez Sempere demostra que un procediment d’aquestes característiques pot arribar fins als tribunals i que una investigació seriosa, tècnica i persistent pot resultar determinant.
No esperis que desapareguin les proves.
Accidents i indemnitzacions · Responsabilitat patrimonial · Dret administratiu i contenciós administratiu · Dret penal
Barberà del Vallès · Sabadell · Terrassa · Barcelona · Catalunya
Pot existir responsabilitat si s’acredita que el defecte del ferm va tenir una incidència causal rellevant en l’accident i concorren els requisits propis de la responsabilitat patrimonial.
Es pot estudiar una reclamació. Caldrà determinar quina senyalització era exigible, com estava realment senyalitzat el punt i quina influència va tenir la deficiència en l’accident.
Pot existir responsabilitat depenent de les característiques del punt, el risc existent, la normativa tècnica aplicable i la relació causal entre la manca o insuficiència del sistema de contenció i els danys.
Sí que pot ser possible.
La responsabilitat del conductor no elimina automàticament tota possible responsabilitat administrativa.
El cas de la C-59 constitueix precisament un exemple de concurrència de responsabilitats.
Excepcionalment pot ser necessari estudiar aquesta possibilitat respecte de persones físiques concretes.
No tota negligència administrativa constitueix delicte.
Ha d’existir una actuació o omissió penalment rellevant, un deure jurídic concret, el grau d’imprudència exigit penalment i una relació causal amb el resultat.
Per a aquesta anàlisi es pot consultar la nostra àrea de Dret penal i la web especialitzada Abogado Penalista Sabadell.
El Codi Penal estableix regles específiques que exclouen determinades Administracions Públiques del règim general de responsabilitat penal de les persones jurídiques.
Una altra qüestió diferent és l’eventual responsabilitat penal individual de determinades persones físiques quan concorrin tots els requisits legals.
Amb caràcter general, el termini és d’un any, amb les particularitats previstes per als danys físics o psíquics.
Cal estudiar cada supòsit individualment.
A l’Administració titular o responsable de la via o del servei: Estat, Comunitat Autònoma, Diputació, Ajuntament o una altra entitat competent, depenent del cas.
No sempre.
Tanmateix, en accidents tècnicament complexos pot resultar decisiva la intervenció d’especialistes en reconstrucció d’accidents, enginyeria, valoració mèdica o altres disciplines.
No impossibilita automàticament una reclamació.
Tanmateix, pot dificultar la prova.
Caldrà estudiar fotografies, atestat, testimonis, imatges històriques, expedients administratius, contractes de manteniment, projectes i informes tècnics.
Sí.
Pot ser rellevant per estudiar si l’Administració coneixia prèviament un determinat risc, encara que per si sol no determina automàticament la responsabilitat.
Veure entrevista completa amb Ester Sempere i Ángel Aso
Cuando una carretera bien diseñada puede salvar vidas
Sentència núm. 656/2026
Sala Contenciosa Administrativa, Secció Quarta
11 de maig de 2026
Recurs 1554/2023
ECLI: ES:TSJCAT:2026:3972
CENDOJ: 08019330042026100367
ROJ: STSJ CAT 3972:2026
Llei sobre Trànsit, Circulació de Vehicles de Motor i Seguretat Viària
Llei 40/2015, de règim jurídic del sector públic
Llei 39/2015, del procediment administratiu comú de les administracions públiques
Soci fundador i director jurídic d’ASO Corporate.
Advocat amb activitat professional en Dret penal, Dret administratiu, accidents, reclamació de danys i procediments complexos.
Director lletrat del procediment de responsabilitat patrimonial corresponent al cas David Pérez Sempere davant de la Generalitat de Catalunya.
Pots conèixer altres procediments i continguts jurídics del despatx a la nostra secció de Casos reals i guies d’ASO Corporate.
Més informació
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a finalitats analítiques i tècniques, tractant dades necessàries per a l'elaboració de perfils basats en els teus hàbits de navegació. Pots obtenir més informació i configurar les teves preferències des de 'Configuració de cookies'.
